Evolució de l'Orientació

Com a futurs psicopedagogs, crec necessari veure els antecedents i història de la pràctica de la psicopedagogia a Catalunya. Per això aquí us deixo un breu resum per fer-nos-en cinc cèntims!

- Pionera en orientació a Europa des de principis de segle.
- 1906: es fundà l’institut d’Estudis Catalans = agrupar els professionals de les diferents disciplines científiques.
- 1914: fundació del Laboratori d’Experimentació Psicològica.
- 1919: el Museu Social es transforma en l’Institut d’Orientació Professional.
- Després de la Guerra Civil: 1953: es crea l’institut Municipal d’Educació (IME).
- 1968: especialitat de l’Orientació Escolar i Professional.
- 1973: es creen els Equips Sòcio- Psico- Pedagogics municipals.
- 1977: els SEOV (Serveis d’Orientació i Vocacional).
- Anys 80: Es creen els Equips d’Assessorament i Intervenció Psicopedagògia a Catalunya.
- 1983: la ACOEP (Associació Catalana d’Orientació Escolar i Professional) inicia les seves activitats tot i no ser oficial fins al 1986.
- 1994: es convoquen places de professors de secundaria de psicologia i pedagogia; les seves funcions (adaptacions curriculars, atenció a les NEE, docència de crèdits variables...)
- 1993/1994: Inici de l’ensenyament de Psicopedagogia.
- Principis anys 90: investigacions sobre orientació de les universitats catalanes són reconegudes en tot l’Estat.

Les TIC i TAC

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ofereixen múltiples recursos per a l’acció didàctica i per a l’aprenentatge de l’alumnat, i esdevenen un element de motivació, de dinamització, d’innovació i de millora en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge, és a dir, tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC).

En l’educació primària l’alumnat ha d’adquirir procediments de tractament de la informació amb eines tecnològiques mitjançant la utilització de programes de suport a l’escriptura (processament de textos), a l’expressió oral (presentacions), al càlcul (activitats de càlcul mental, calculadora...), a l’expressió artística (dibuix, expressió plàstica i musical), a l’estudi de les ciències (activitats amb sistemes de captació de dades i observació amb lupes digitals...), recerca d’informació, etc.

Internet ofereix nombroses possibilitats de disposar de recursos apropiats a les diverses àrees curriculars amb una àmplia gamma de contextos didàctics i d’aprenentatge. En concret portals com l’edu365 (www.edu365.cat), XTEC (www.xtec.cat), el programa LIC, l’audacity (cicle superior), el music time o el clic (per l’àrea d’educació artística) entre molts d’altres són ideals per aconseguir integrar les TIC en les diferents àrees curriculars de l’etapa de primària.

DIFICULTATS D'APRENENTATGE

Com ens pot agradar llegir si no es pot llegir el que ens agrada?

No dec ser l'única persona que busca aquell llibre que ja s'ha llegit mil vegades però que li agrada tant que vol tornar-lo a obrir. És llavors quan em plantejo: no m'agrada llegir? o no m'agrada que m'imposin lectures?

NO CAL DIR RES MÉS, OI? LA TIRA CÒMICA PARLA PER SI SOLA!

D.A. una mica de teoria...

Les dificultats d’aprenentatge són un o més processos psicològics bàsics implicats en la comprensió o us del llenguatge, escrit o parlat que poden manifestar-se com una capacitat imperfecta per escoltar, pensar, llegir, escriure, lletrejar o realitzar càlculs matemàtics.


Encara que es desconeixen les causes exactes d’aquests problemes d’aprenentatge, es creu que els trastorns es produeixen degut a una anomalia en el sistema nerviós, ja sigui en l’estructura del cervell o en les substàncies químiques.


Característiques:
- Dificultats per seguir instruccions i poca atenció
- Problemes en el domini de les destreses com la lectura, escriptura i/o conceptes matemàtics.
- No comprendre el que es llegeix
- Tasques incomplertes
- Problemes en l’organització el que es vol escriure o dir.
- Confusió en els símbols matemàtics i llegir números.
- Vocabulari limitat.
- Insuficiència en els processos de recepció, retenció, comprensió i expressió verbal.

Tipus de dificultats més freqüents:

Dislèxia: és una dificultat que es presenta en alguns nens/es per a distingir i memoritzar lletres o grups de lletres, o inclús la falta d’ordre i ritme en la seva col·locació. Ho podem notar fàcilment tant en la lectura com en l’escriptura.

Símptomes de la dislèxia:
o Inverteixen les paraules.
o Tenen dificultats per distingir l’esquerra de la dreta.
o Inverteixen les lletres (la b per la p, la o la d per la b).
o Dificultat per llegir frases o paraules senzilles.
o Te dificultats per veure que una paraula està mal escrita.
o Cometen errors d’ortografia estranys.
o Copien malament les paraules.



Disgrafia: trastorn o alteracions motrius d’origen neurològic que impedeixen que el nen faci bona lletra, per la dificultat per controlar el ritme i ordenament de l’escriptura en una línia i contorns definits.











Característiques:
- Rigidesa de l’escriptura (tensió)
- Grafisme irregular
- Impulsivitat, escriptura poc controlada, lletres difuses, deficient organització de la pàgina.
- Inhabilitat, escriptura maldestre…
- Lentitud i meticulositat, escriptura molt regular, però lenta, s’obsessiona per la precisió i el control.


Discalcúlia: trastorn relacionat amb les matemàtiques, per el qual la persona te dificultats per resoldre problemes, entendre conceptes matemàtics i te errors al nombrar quantitats o números.
Símptomes:
- Compten amb els dits les operacions més simples.
- No guarden a la memòria les dades de la multiplicació, com la propietat commutativa (5x2 a 2x5).
- Inverteixen els números de dos xifres (el 15 el fan 51).
- No entenen el valor dels llocs, l’1 va davant del 2
- Inverteixen els signes matemàtics.

Una mica de teoria...

Què entenem per LLEGIR?
Llegir és el procés mitjançant el qual es comprèn el text escrit.


Què entenem per ESCRIURE?
Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix el text escrit.

La concepció CONSTRUCTIVISTA de la pràctica educativa
Dins del marc teòric podem recordar que per a la concepció constructivista aprendre equival a elaborar una representació, a construir un model propi d'allò que es presenta com a objectiu d'aprenentatge.
Cada persona s'apropa a allò nou que vol aprendre amb els seus coneixements previs. I podrem parlar d'aprenentatge significatiu quan sigui capaç d'atribuir significat propi i personal a un objecte de coneixement, quan pugui establir relacions entre el que ja se sap i el que es vol aprendre.
Perquè aquest aprenentatge significatiu es doni, segons Antúnez i altres és necessari que es produeixin una sèrie de condicions:

• L'objecte d'aprenentatge ha de ser clar, lògic i relacionat amb els altres continguts dels seus coneixements.
• La persona que aprèn ha de poder establir connexions entre els seus coneixements previs i l'objecte d'aprenentatge.
• Perquè es produeixi aprenentatge significatiu s'ha de donar l'activitat mental de l'alumne i per tant és aquest qui ha de fer l'esforç d'aprendre. El professorat pot acompanyar aquest procés però no el pot substituir.
• És necessari que hi hagi predisposició a aprendre, a implicar-se i a esforçar-se. Els aspectes afectius i de motivació ajudaran a tenir aquesta actitud favorable.
• El nou aprenentatge s'ha de memoritzar a partir de la comprensió, no mecànicament.

Hinshelwood i la "ceguesa verbal congènita"

Hinshelwood, un cirurgià ocular de Glasgow, segueix veient casos de “ceguesa verbal congènita” entre el 1896 i el 1902.

Segons j. Hinshelwood, la ceguesa verbal congènita, que és com ell anomenava la dislèxia actual, tindria les característiques següents:

>Un origuent intrinsec, per una alteració congènita de certes estructures corticals en què es localitzen les funcions mentals implicades en la lectura: per exemple, la menòria per les paraules.

>Una alteració de les funcions i els processos específics de la lectura.

>Un caràcter selectiu, naturalement, ja que l’única cosa alterada són els processos específics implicats en la memorització de lletres i síl·labes.

No s’especifica quin és el criteri d’identificació, està indagant allò que més tard s’anomenaria criteris d’exclusió.

Pel que fa al tractament, de fet, l’autor va proposar sistemes d’intervenció dirigits a compensar els dèficits.


COM POT APRENDRE UN NEN AMB DISLÈXIA

Segons tots els especialistes consultats, el millor mètode per aquest tipus d'alumnat està basat en el mètode MULTISENSORIAL, on tots els sentits entren en joc i l’aprenentatge és vivencial, proper, significatiu…

Punts de vista

Tothom té el seu propi punt de vista sobre aquesta idea complexa que és la inclusió.
Algunes de les idees que componen la inclusió des del meu punt de vista és que s’ha de veure la diferència entre els estudiants com un recurs per donar suport a l’aprenentatge, més que no pas un problema que cal superar. S’ha de valorar de la mateixa manera (tenint en compte les respectives diferències) a tot l’alumnat i professorat. Perquè si parlem d’una escola inclusiva no només ho és de cara a l’alumnat sinó que també l’és el claustre de professors. L’escola inclusiva ha de promoure la participació de tot el seu alumnat i no només d’aquells que presenten deficiències o que tenen necessitats educatives específiques.
Hem de tenir en compte que la inclusió en l’educació és un aspecte més de la inclusió en la societat. Si fem una bona pràctica educativa dins d’un marc inclusiu, serà la base en que es formarà la societat, una societat dirigida a la inclusivitat (tenint en compte que és diversa i en continu canvi i moviment).